9 de juny a Premià de Dalt. Jornada d'ocupació per a persones a l'atur majors de 45 anys

Tenir més de 45 anys i estar a l'atur és una trastada, no n'hi ha cap mena de dubte, però ser-ho en la societat en la que vivim, té el seu punt de repte i d'aventura.

Cada cop més, la societat és més volàtil, més líquida (Modernidad Líquida de Zygmunt Bauman), i les relacions són menys sòlides, més efímeres, però al mateix temps estem gaudint d'una plasticitat social i unes possibilitats més grans que mai en la història, potser similar a la dels moments de la colonització d'Amèrica.

És per tant un moment de revulsió i d'anades i vingudes pròpies del moviment, i el moviment és sempre sinònim d'oportunitat.

Totes aquestes reflexions i molt més, és el que compartirem a la taula rodona que ha organitzat el Servei d'Ocupació de l'ajuntament de Premià de Dalt el proper 09 de juny a la Jornada d'ocupació per a persones a l'atur majors de 45 anys a la sala de plens de l'ajuntament de Premià de Dalt.

Aquí adjuntem el programa.

Un sol gest per a que els clients confiin en tu.

Quan llegeixes aquest article no deixes de sorprendre't, i a mi les coses que em sorprenen, almenys han aconseguit quelcom més que la indiferència, i només per aquest fet es mereixen una atenció especial.

Fes aquest exercici i després segueix llegint l'article : 

1. Pregunta't : Cóm puc  fer per a que els clients confiin en la meva empresa?
2. Fes una llista d'allò que creus que si ho fessis, els teus clients confiarien inmediatament en tu i després segueix llegint a veure què et sembla.
3. Ja tens la llista? doncs segueix llegint....
.
.
.
.
.
.
.

No deixa de ser sorprenent recomanar els productes de la competència dins de les teves accions promocionals, però per què no fer-ho si creus que efectivament és el millor pel teu client?

En aquest article, el seu autor Don Peppers, ens explica l'exemple de Syngenta, una empresa ñroveïdora de productes i llavors per al sector agrònom, que ha treballat aquesta estratègia i segons ells els ha donat un molt  bon èxit.

Com hem escrit en altres articles, l'èxit sempre es deu a dos factors bàsics : una visió clara  d'orientació a client i un posicionament diferenciador; i en aquest cas es donen els dos ingredients.

Ens podem  preguntar lògicament, I a on està el retorn de recomanar productes de la competència?

El Màrqueting és SEMPRE una estratègia a llarg plaç, i això significa que si treballem bé en aquestes dues línies (orientaciño a client i diferenciació), sempre veurem a més llarg o mig plaç i fins i tot curt plaç, un retorn
clar dels nostres clients.

Articles relacionats :

5 pasos para desarrollar una estrategia de marqueting

La innovación incremental y el time to market

------------------------------------------------ Article original ---------------------------------------------

One Simple Way to Earn a Customer's Trust

Syngenta, the global agrochemical company, created four different product information and guidance modules for South African potato farmers, tailored generally to the four different potato-growing regions in that country, with their different pests, diseases and climates. Each of these “Potato Packs” has a specific set of recommendations to potato farmers with respect to the kinds of chemicals and treatments to use on their crops.

What I found interesting about this program when I first learned of it is that some of Syngenta’s recommendations involve its competitors’ products rather than its own! And of course the potato farmers in South Africa, who are mostly large, industrialized farm operators, have immediately come to trust Syngenta for its objective advice and recommendations. A more complete discussion of this case was published not long ago in my company’s journal,Customer Strategist.

If you really want a customer to trust you, there’s one very simple way to demonstrate conclusively that you are placing the customer’s interest above your own:

Recommend a direct competitor’s product when it is the most appropriate solution for the customer.

This is not the only tactic for demonstrating trust, but when it is used appropriately it can be extremely effective.

Referring favorably to your own competitor’s products can have a very powerful effect on customer trust as long as it’s not interpreted as some kind of gratuitous or insincere gimmick. It needs to reflect your actual judgment, based on what’s genuinely in the best interest of the customer.

Just the other day a marketing executive from a pharmaceutical company asked me how his company could do a better job of earning the trust of the medical professionals who prescribe the company’s drugs, for instance. I suggested that one thing the firm could do would be to ensure that its own marketing materials actually refer favorably to competitive products, in whatever situations they would be more therapeutically appropriate for a doctor’s patients.

In conversations with Syngenta executives after we had published the story I referenced above, I learned something more about the competitive advantage of trust. Apparently, about a year after Syngenta’s Potato Packs were first unveiled for farmers in South Africa, one of the company’s archrivals brought out its own version of these information-and-guidance packages. This company, however, was very careful not to mention any of its competitors’ products, even when it was obvious to experienced potato growers that it would have been appropriate. The manager told me that this only increased the level of trust that their customers continued to maintain in Syngenta.

So yes, I know it sounds wild, but in the right circumstances having the backbone and integrity to mention how a competitor's product might do a better job of solving a particular customer's problem is a very powerful competitive strategy indeed.

But then, being on the customer's side always is.

http://www.linkedin.com/today/post/article/20130618163946-17102372-one-simple-way-to-earn-a-customer-s-trust

5 raons per transformar la teva organització cap a l'economia del bé comú

 

El proper 10/04/2013 a les 19h , juntament amb el Ramon Morata, que és coordinador del camp d'energia de Barcelona , fem una xerrada  sobre l'Economia del Bé Comú que organitza l'ajuntament de Sant Joan Despí.

Dia i hora :  Dimecres 10 d'Abril de 2013 a les 19h

Lloc :           Sala Aloma del centre Mercè Rodoreda 

                    C/Major, 69 - 08970 - St Joan Despí

Per als que no estigueu al corrent, l'Economia del Bé Comú és una proposta ja bastant consolidada sobre la implantació a les organitzacions (empreses i entitats públiques i privades) d'un procés de transformació de l'empresa cap a un model econòmic més sostenible, àgil i rendible.

La setmana del 10/04 vindrà a Barcelona el seu creador, el Christian Felber, per fer conferències a diferents entitats de la província de Barcelona, i és un bon moment per conèixer aquesta excel·lent eina de gestió i optimització empresarial.

Hi ha 5 motius pels quals una organització ha de plantejar-se implantar un procés de transformació cap a l'Economia del Bé comú :

1. Una organització del bé comú, és una organització que reforça el seu posicionament local i global, perquè és més innovadora, està molt més integrada en l'entorn i la seva activitat repercuteix directament en el teixit productiu local.

2. Una organització del bé comú, és una organització que optimitza els recursos de la companyia, ja que de forma sistèmica, posa en marxa mecanismes de control i gestió dels recursos amb una orientació clara a la sostenibilitat pròpia i social.

3.  Una organització del bé comú, és una organització que millora exponencialment la seva orientació al mercat, ja que el procés de transformació és exigent, i aquesta exigència ens obliga a treballar de forma més àgil i orientada a les necessitats reals del mercat.

4.  Una organització del bé comú, és una organització que consolida els equips de treball, ja que a més d'estar orientada al mercat, sobretot està orientada a les persones i això és garantia d'atracció de talent i consolidació dels seus recursos humans. És una organització més transparent i participativa, a on les decisions i els compromissos es comparteixen  en gran part per tot el col·lectiu.  

5.  Una organització del bé comú, és una organització que millora el clima laboral i la seva productivitat, ja que és una organització feta per persones i per a les persones, a on els recursos materials són un mitjà per aconseguir un fi comú : el benestar de les persones és el primer de l'organització i després el benestar del seu entorn. Ningú vol marxar d'una organització a on ell és el seu objectiu, i això incrementa el benestar laboral i l'índex de productivitat i es redueixen les rotacions de personal i el cost que això suposa per a l'empresa.

Podeu trobar més informació a Economia del Bé Comú o venint a la xerrada.

Les píndoles del 24/02 van ser tot un revulsiu per als assistents i per a nosaltres

El passat Divendres 24/02 vam fer la primera píndola empresarial al Maresme amb la col·laboració de Roy Assessors, S.L.

Vam intervenir el Carles Medina que ens va fer una sessió magistral sobre Branding i un servidor que vaig parlar de Màrqueting estratègic.

El Carles ens va explicar la importància d'una marca i les seves tipologies, així com els objectius que ha de cobrir (sempre, objectius orientats al mercat i al posicionament que volem transmetre).

Ens va mostrar la importància que té la fase d'anàlisi si volem dissenyar bé els atributs i valors que compondran posteriorment la marca, i també la importància de tenir sempre una coherència durant tot el seu cicle de vida.

Finalment, vam poder gaudir d'exemples molt pràctics sobre la metodologia de creació de marca (anàlisis, formulació de solucions, aplicacions, implementació i comunicació) que van servir per a que els assistents poguéssin comparar amb la seva realitat.

L'Andreu, és a dir, un servidor, vaig estar parlant de la importància de tenir una visió i una estratègia en el dia a dia de l'empresa, i de la metodologia que cal seguir alhora de definir una estratègia de màrqueting i un model d'orientació a client.

Vaig passar per sobre de les fases que hem d'anar cobrint alhora de definir una estratègia d'orientació a client (segmentació, identificació, personalització, diferenciació, posicionament i comunicació) i la importància de disposar d'eines que ens permetin implantar-la i fer el seu seguiment.

Vaig comentar també aspectes imprescindibles per poder gestionar la innovació incremental des d'un model d'orientació a client per poder estar sempre actiu i despert per cobrir les necessitats dels clients.

La sessió es va allargar 50' més dels previstos, doncs els assistents (gerents i propietaris de les seves empreses) estaven molt receptius i amb ganes de compartir neguits i aspectes sobre el seu negoci que entre tots vam debatre i que van enriquir moltíssim la sessió. De fet aquest sempre ha estat l'objectiu de les píndoles.

Tota una experiència enriquidora que ens fa estar desperts i al dia del que cal fer per poder millorar el nostre posicionament i per tant la nostra conta d'explotació.

Europa soporífera

Un excel·lent article de El Periódico ( http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/europa-soporifera-1369823) que ens explica la importància de considerar el temps com un recurs imprescindible dins del context econòmic, i la impotència de la UE per fer front a aquest requisit.

Des de la seva unificaicó, sempre he sospitat que la UE tenia un handicap, i és l'idioma; més gran encara que el cultural, doncs aquest fet de que no parlem els països que la componem el mateix idioma fa que la comunicació, un element clau per fer realitat un projecte tan ambiciós, deixi molt que desitjar.

Aquesta sensació estic convençut que té un origen podríem dir que pueril o fins i tot de candidesa.

Són molts els problemes que impideixen prendre decisions amb agilitat, sobretot estan els interessos financers de les "locomotores" que no deixen avançar als països més reculats (a l'estil de les queixes del tercer món respecte els impediments que posem els països del primer món per al seu desenvolupament), però també crec que l'idioma és un aspecte que no s'ha d'obviar i que per desgràcia ens perseguirà per sempre.

------------------------------ Article complet -----------------------------------

Diuen que Amancio Ortega, fundador d'Inditex, té conceptes d'economia a nivell d'usuari, però sap que és una ciència que analitza la gestió de recursos escassos i considera el temps com la variable més escassa. Quan Ortega va començar en el negoci tèxtil, el referent era Benetton, que trigava 65 dies des que veia una idea fins que la posava a la botiga perquè els clients la compressin. A Inditex avui triguen 15 dies i per això són els líders mundials.

A l'extrem oposat hi ha Europa. Des que es produeixen les causes dels problemes econòmics fins que en són evidents els efectes, els líders europeus triguen anys a prendre decisions. S'entén per què som el continent a qui més malament li ha anat la globalització i especialment per què som el que pitjor està sortint de la Gran Recessió.

El 2008, els europeus ens vam equivocar amb el diagnòstic pensant que això era una crisi desubprimes. Després, vam ser els que menys dosis de medicació vam aplicar al malalt i, el més preocupant, els primers de retirar-l'hi i donar-lo d'alta. Els resultats són evidents: els Estats Units, que estaven més endeutats i amb més males perspectives financeres, ja creixen, creen ocupació, baixen la taxa d'atur i veuen com es reactiva el crèdit. Europa torna a estar en recessió, els pilars de l'euro es comencen a esquerdar, diverses parts de l'edifici amenacen ruïna i tot i així seguim sense reconèixer tan sols la realitat i els errors comesos.

El Govern alemany acaba de comunicar als seus ciutadans que el seu «estancament és transitori i en culpa els països endeutats». La realitat és que Alemanya està en recessió, igual que li passa a una empresa quan els clients entren en crisi, però als alemanys no els diran la veritat fins a la primavera. Quan arribi el moment, l'incendi financer haurà arrasat bona part de la massa forestal europea, que en el cas espanyol es tradueix en més desocupació.

A Brussel·les, la semàntica comença a mostrar preocupació pel creixement, però les polítiques segueixen dirigides a aprofundir la recessió. Es parla de flexibilitzar els mercats de treball i de redirigir fons europeus per a pimes i joves desocupats. Però es manté el relat de l'austeritat virtuosa que permetrà a les economies endeutades redimir-se dels seus pecats i trobar el camí de la virtut germànica.

Menys diners

La flexibilitat laboral és una mesura estructural i no crea ocupació i els fons europeus ja entraven en el sistema, per això mateix no suposaran un impuls fiscal. No obstant, les retallades de despesa són equivalents a fer que el BCE retiri diners de la circulació, i no hi ha despesa privada que pugui substituir-los a curt termini; per això són la mesura més eficaç per provocar recessió i destruir llocs de treball.

La reestructuració grega és tot comèdia i no aconseguirà retornar el país a l'estabilitat. En les últimes setmanes, Portugal ha estat sentenciada pels inversors i va camí de la perdició igual que els grecs. Itàlia i Espanya tornen a estar al centre de l'huracà, i Europa segueix arrossegant els peus. Mantinguem els dits creuats.

L'exportació segueix tirant del carro davant d'un escenari de caiguda de vendes

Tornem a llegir-ho als mitjans ahir mateix : la economia catalana ha pujat les seves exportacions un 18% i l'espanyola un 16,5%.

Darrerament les notícies econòmiques ens ho estan repetint : les empreses catalanes i espanyoles que volen ser competitives estan sortint a l'exterior.

Què cal? no gaire.

Només un producte de qualitat i a un preu ajustat; poca cosa més; bé i moltes ganes de pencar, és clar, donc la competència que ens espera és bastant ferotge .

Bona notícia davant a galleda d'aigua freda que ens va despedir la setmana passada a on segueix pujant la inflació, la confiança del consum i l'atur no acaben de recuperar-se tot i estar ja a les portes de l'estiu, i mentres és clar, es ressenteixen les vendes del comerç i el consum en general, que presenten en el darrer trimestre una davallada que trenca amb la dinàmica alcista, lenta però alcista, dels trimestres anteriors.

Esperem que el turisme ens doni un cop de mà; de fet, no oblidem que el Sol és de franc i cal treure'n el màxi profit.

Cal més confiança i si ens l'han de donar els de fora, bé perquè venen aquí a comprar el nostre Sol, bé perquè anem a casa seva a vendre'ls-hi els nostres serveis i productes, qualsevol de les dues opcions és bona si això fa pujar la confiança i dinamitzar el consum.

- Més info a :

- Dinamisme en l'exportació

- Davallada del consum

XII Pla Quinquennal de Desenvolupament Econòmic i Social de la Xina (2011-2015) per crèixer un 7% amb qualitat

Caldrà fer un seguiment de com el govern xinès entoma l'escalfament de la seva economia, un fet totalment previsible davant el model econòmic capitalista de consum sense control que ha adoptat, però tot apunta a una obertura de fronteres i una millora de les condicions de les importacions, amb la finalitat de millorar el consum intern i el poder adquisitiu de la seva població, i tot amb una millora de les condicions de treball de la societat i una cura pel medi ambient.

Amb un increment de la inflació del 5% aquest darrer any , i amb símptomes més que clars d'una especulació immobiliària de la que per desgràcia a Occident ja coneixem les nefastes conseqüències a la que els pot portar, l'estat xinès ha endurit les condicions dels prèstecs, d'una banda a les entitats financeres augmentant la ratio de les reserves exigides, i d'altra banda al consum incrementant els tipus d'interès.

Però el més interessant no es troba només en aquestes mesures, sinó en el nou model de negoci que vol adoptar, treient pes a les exportacions barates i apostar per un model tecnològic i d'innovació que enriqueixi a la seva societat i augmenti el consum intern, abaratint les importacions i essent molt més fàcil per tots nosaltres exportar en aquest gran pais.

Tot això amb una societat on l'ingrés per càpita dels pagesos al 2010 ha estat de 902 dòlars, i amb un creixement del PIB del 10,3% al 2010, amb una balança comercial que tot i que s'està equilibrant encara predominen amb molta força les exprotacions, no serà gens fàcil d'aplicar aquestes mesures que en molts casos seran impopulars.

Tot i així aquest és el fascinant camí, i una bona notícia per a totes les empreses que volem incrementar les nostres vendes i sabem que l'exportació és una alternativa.

Més informació a China aprueba un Plan Quinquenal para crecer en un 7 por ciento "con calidad"

Les exportacions catalanes a la Xina augmenten un 34,6%

Segons les darreres dades de comerç exterior de la nota de conjuntura econòmica de l'Octubre del 2010, es confirma que la Xina, junt amb Oceania, Japó i Suïssa, són els països a on les empreses catalanes han incrementat més la seva activitat exportadora.

Això constata que les empreses catalanes estan començant a veure el mercat extracomunitari com un mercat d'oportunitats per incrementar les seves vendes, enlloc de refugiar-se en un mercat intracomunitari que encara no mostra símptomes globals de recuperació.

Són cada vegada més les empreses que aposten pels països d'economia emergents , per expandir la seva activitat i recuperar les pèrdues acumulades dels darrers anys.

Per sectors d'activitats, variació en % de Gen a Agost 2010 vs mateix periode de 2009 :

Aliments -1,2

Productes energètics 45,0

Matèries primeres 50,4

Semimanufactures no químiques 28,6

Productes químics 22,7

Béns d'equipament 13,7

Sector automòbil -19,3

Béns de consum durador 48,0

Manufactures de consum 11,9

Altres 40,2

Total 15,4

Tota la informació a : http://www20.gencat.cat/docs/economia/Documents/%C3%80mbits%20d'actuaci%C3%B3/Economia%20catalana/Publicacions%20peri%C3%B2diques/Nota%20de%20Conjuntura/Numero%2066/doc_14498755_1.pdf

L’exportació es converteix en el principal motor de l’economia catalana el 2010

- Les dades d’internacionalització de Catalunya mostren una gran acceleració l’any 201

- Les exportacions catalanes creixen un 18% en el període gener-novembre de 2010 respecte el mateix període de l’any anterior i es converteixen en el principal motor econòmic de la recuperaci

- El fort dinamisme de les exportacions catalanes ha vingut impulsat pels països emergents, especialment d’Amèrica Llatina i Àsia.

Mentre que la situació econòmica actual encara es troba en procés de recuperació, les exportacions catalanes demostren un fort dinamisme i creixen un 18% durant els 11 primers mesos de l’any, segons les últimes dades de la Secretaria d’Estat i de Comerç. De fet, des del segon trimestre de l’any 2009 les xifres de les diferents enquestes trimestrals del Clima exportador elaborat per l’Observatori de Prospectiva Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó han

anat anticipant creixements importants a les carteres de comandes de les empreses exportadores catalanes, i aquests resultats s’han vist confirmats pel fort dinamisme actual de l’activitat exportadora.

L’última enquesta corresponent al tercer trimestre de 2010 assenyala que més de la meitat de les empreses exportadores catalanes preveu que la seva cartera de comandes seguirà augmentant durant els propers 12 mesos.

Així mateix, les vendes catalanes a l’estranger s’han recuperat a la majoria dels principals socis comercials. Les exportacions catalanes a la zona euro, destí del 56% de la xifra total, han crescut un 12,8% entre gener i novembre de 2010 respecte al mateix període de l’any anterior.

Tanmateix, les exportacions catalanes han tingut un major dinamisme en el conjunt dels països emergents, menys afectats per la crisi. De fet, les dades de la Secretaria d’Estat i de Comerç mostren que les vendes catalanes han crescut notablement cap a Amèrica Llatina, en concret, Brasil (56,2%), Argentina (54,4%) o Xile (41,5%); Àsia, en concret l’Índia (53,4%) i la Xina (28,6%); Europa de l’Est, Rússia (44,2%), Polònia (30,3%) o Romania (23,1%); Àfrica, com és el cas de Sud-àfrica (60,6%), i la Mediterrània, cap a Turquia (41,4%) o

Egipte (31%), entre d’altres.

La diversificació de les exportacions catalanes cap als països emergents és una tendència que

s’està produint de forma progressiva durant els últims anys. Així, el pes de les exportacions catalanes a l’antiga UE-15 s’ha reduït des del 70,7% de 2004 fins al 63,8% de 2009. Durant els 11 primers mesos de 2010 s’ha mantingut aquesta tendència, i el pes ha minvat fins al 62,4%. Al contrari, el pes dels països emergents ha pujat 4,6 punts percentuals des de 2004, representant el 25,4% a 2009.

Durant els 11 primers mesos de 2010 aquest fet s’ha accentuat, i els països emergents han seguit augmentant el seu pes dins el total de les exportacions catalanes, superant el 27%. En aquest sentit, l’últim informe anual OME ja apuntava la necessitat d’una major internacionalització i diversificació de mercats, arran el desigual impacte de la crisi econòmica mundial en els diferents països.

La majoria dels principals sectors exportadors catalans mostren un creixement positiu en el període de gener a novembre de 2010. Entre ells destaquen els productes químics, origen del 26,3% de les exportacions catalanes, que han estat el principal motor de la recuperació. Les vendes catalanes d’aquest sector a l’estranger han crescut un 27% entre gener i novembre de 2010 respecte el mateix període de l’any anterior, amb un fort dinamisme de productes com els perfums (73,6%), els plàstics (32,3%), els productes químics orgànics (25,2%) o els medicaments (15,9%). Addicionalment, cal destacar la recuperació de les vendes de components d’automoció, que han crescut un 18,8% respecte el mateix període de l’any anterior, de béns d’equip (14%), i de productes d’alimentació i begudes (14,8%).

Aquests resultats evidencien que, malgrat la crisi, existeixen mercats i sectors amb interessants potencials de creixement, que ofereixen noves oportunitats i estratègies per millorar la competitivitat de les empreses catalanes.

Més informació a : http://www.anella.cat/c/document_library/get_file?uuid=754880f3-4d91-4911-9f83-c431f3c1f504&groupId=30582

Gairebé la meitat de les empreses exportadores catalanes declara que la seva cartera de comandes es troba en alça

- Les xifres del clima exportador del tercer trimestre del 2010 assenyalen que el 49,4% de

les empreses exportadores catalanes declara que la cartera de comandes actual es troba

a l’alça i un 34,8%, que es troba estable.

- Més de la meitat de les empreses exportadores catalanes preveu que la seva cartera de

comandes augmentarà en els propers 12 mesos.

- Addicionalment, la Xina i, en menor mesura, Brasil i l’Índia, són considerats els països que

han fet els progressos tecnològics i d’innovació més importants durant els últims anys.

Segons es desprèn de l’enquesta elaborada per l’Observatori de prospectiva Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó, el 49,4% de les empreses exportadores catalanes declara que la seva cartera de comandes actual es troba a l’alça, per un 34,8% que va respondre que es troba estable i un 15,8% que a la baixa. Alhora, el 50,4% de les empreses preveu que la seva cartera augmentarà en els propers dotze mesos, per un 41,6% que pensa que romandrà estable i només un 8% que espera que vagi a la baixa. (Taula 1, Gràfic 1)

Per sectors d’activitat, totes presenten resultats positius en la cartera de comandes actual, destacant per sobre de tot les indústries de matèries plàstiques i cautxú i les de maquinària i equips mecànics. Les excepcions les trobem en les empreses de fabricació de materials de transport i les de màquines d’oficina i instruments, que presenten resultats negatius en la seva cartera de comandes actual. Pel que fa a la cartera de comandes per als propers dotze mesos, s’observa com tots els sectors sense excepció preveuen una situació favorable. (Taula 3.1)

L’enquesta assenyala també que totes les empreses, independentment de la seva dimensió, mostren resultats positius en la cartera de comandes actual i per als propers 12 mesos. Pel que fa a la cartera de comandes actual, destaquen les empreses que exporten entre 15 i 30 milions d’euros anuals, mentre que les millors perspectives per als propers 12 mesos les presenten les que exporten entre 3 i 15 milions d’euros i les més grans, que exporten més de 30 milions d’euros. (Taula 3.2)

La desagregació de les exportacions per àrees geogràfiques mostra que a curt termini les empreses exportadores esperen incrementar les exportacions a tots els mercats, però especialment als Estats Units, Canadà i els països emergents d’Amèrica Llatina, Rússia, Xina i Índia i Àfrica del Nord. (Taula 4 i Gràfic 2)

Addicionalment, els mercats amb millors expectatives per iniciar negocis els propers 12 mesos són els països emergents. Concretament sobresurten Rússia i els països de la CEI i, en menor mesura, Xina i Índia. (Taula 5)

Aquest sondeig —fet a partir de la consulta a 600 empreses catalanes exportadores regulars— també assenyala que Xina i, en menor mesura, Brasil i Índia són els països emergents que les empreses creuen que estan fent els progressos tecnològics i d’innovació més importants en els últims 3-5 anys. Concretament, el 78,4% de les empreses catalanes enquestades considera que la Xina ha fet aquest tipus d’avenços i el 60,4% pensa el mateix de Brasil, mentre que el 58,5% ho creu de l’Índia. Els tres països destaquen pels progressos efectuats en sectors com les indústries químiques, que inclou les de fabricació de productes farmacèutics, i les de màquinària i equips

mecànics. Aquest últim sector també destaca a la majoria de països analitzats.

Addicionalment, les empreses catalanes consideren que hi ha hagut progressos importants a Polònia, en el sector tèxtil i metal·lúrgic, i a Turquia, també en el tèxtil i en el d’altres productes minerals no metàl·lics.

Més informació a http://www.anella.cat/c/document_library/get_file?uuid=c77db406-97c5-4a92-8586-680f83e1afd3&groupId=30582